Etiquetes

dilluns, 14 de gener del 2013

"ENCADENATS"

Fa uns dies em va cridar l'atenció la gran quantitat de cadenats entrellaçats i retolats amb noms de parelles que hi ha penjats a dalt de tot de Sa Palomera, a Blanes, punt on comença exactament, la Costa Brava.

El "Doctor Google" m'ha informat que es tracta d'un costum estès per tot el món.

Els protagonistes són parelles enamorades que es prometen amor etern. El ritual inclou el llançament al mar de les claus. Bé, a París, on això també s'estila, les claus van a parar al Sena.

Sembla que en alguns països, la parella torna regularment al lloc on van penjar els dos-primers cadenats per afegir els corresponents als fills que van tenint.
Una "original" manera d'expressar un bell desig.

3 comentaris:

El porquet ha dit...

La foto és preciosa. El costum... bé, jo potser no l'hi trobo el què, especialment si hem de llençar claus al mar o als rius. La veritat, jo mai he estat d'anar deixant el nom escrit pel món i, per tant, sempre m'ha costat entendre una mica aquesta dèria. Però hi ha de tot en aquesta vinya!

Sara ha dit...

Preciosa la foto, ¿por qué será que el amor se representa con un candado? jejeje...y bien cerrado a cal y canto...¿por qué será? ahí nos dejas la reflexiva imagen.
Te dejo mi abrazotedecisivo

Emili ha dit...

Penso que aquests costums són ximpleries que no tenen cap sentit. Ja no diguem dels tatuatges nominals. Al meu entendre, l'amor es referma dia a dia, amb petits i grans detalls. És una qüestió de lligams espirituals, no materials, i només interessen a la persona estimada. Els demés no n'hem de fer res. A més, el pensament maliciós que se m'acut és saber que fan si la relació es trenca. Van amb unes tenalles a tallar el cadenat? Comprenc si algú no hi està d'acord, però això és el que jo penso.