El 600, un modestíssim cotxe que varem disfrutar molta gent als anys seixanta, va ser, segurament, la causa principal de la transformació de molts dels nostres costums.
L'any 1969, aquesta senzilla màquina, costava 69.000 pessetes (uns 415 euros). Aquesta quantitat per l'efecte de l'inflació, representarien ara uns 8.735 euros (1.453.300 pessetes aproximadament)
¿Que ens oferia en quant a prestacions i equipament un 600?. Aquí ho tenim:
SEAT 600 D (1963–1970)
Motor de gasolina de 86 octans (li deien "normal"), amb plom, naturalment.
Quatre cilindres en línia.
Cilindrada 767 centímetres cúbics.
Parell motor 5.2 mkg SAE a 2.500 rpm.
Alimentació: Carburador Bressel 28 ICP-I. Bomba de gasolina.
Ocupants: Quatre..
Transmisió Canvi manual de quatre velocitats. 2ª, 3ª y 4ª sincronizadas.
Potència 29 CV a 4.800 rpm.
Frens de tambor.
Capacitat del depòsit de combustible: 30 litres.
Consum promig 7 L / 100 km.
Velocitat màxima 108 km/h.
Capacitat del maleter: Molt petita.
Equipament:
Aire condicionat: NO
Aguantacaps: NO
Frens de disc: NO
ABS: NO
Airbags: NO
Conta revolucions: NO
Retrovisor dret: NO
Tercera llum de frè.: NO
Catalitzador : NO
etc. etc. etc.: NO
A pesar de les seves limitacions, tothom el cuidava i l'apreciava. Encara avui hi ha molts enamorats del 600 que el conserven i el mantenen en molt bones condicions.
El 600 de les fotos estava l'altre dia a Sant Celoni, participant d'una fira floral al mig del poble.
Un monòleg de'n JOAN CAPRI, feia referència al 600: "La Guerra del 600". Segur que somriureu escoltant-lo:
3 comentaris:
És preciós el 600 de la foto! El meu pare n'havia tingut un també. Jo ja no el vaig veure. El primer cotxe que vaig veure i, de fet, va ser el meu primer cotxe ja que el vaig heretar de mon pare va ser un SEAT-127! Va durar 25 anys!
PORQUET: Igual que el teu pare, després del 600 vaig tenir un 127. Tots dos cotxes van durar també molts anys i em van donar moltes satisfaccions. El 600, però te el plus d'haver sigut aquella primera joguina després de ser nens.
Alaaaaaaaaaaa que bonito, aquí hubo hace poco una concentración de seiscientos, una preciosidad...si es que las generaciones de ahora casi ni entran en él jajajaja. Me encantó tu entrada.
Mi abrazotedecisivo Ramón
Publica un comentari a l'entrada