Etiquetes

dimecres, 29 de gener del 2014

ENCARA NO HAN, NO HEM APRÈS, PETE


 
Recordant aquesta cançó-himne l'emoció m'envolta. Pete ha marxat però ens ha deixat les seves cançons plenes de missatges d'esperança, de denúncia i de força.


5 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

I encara no anem ni pel bon camí d'aprendre-ho...

Consol ha dit...

Quantes vides haurem de viure per aprendre-ho?

Josep Lluis ha dit...

En Pete no és mort. Aquesta gent no moren mai. Ha estat un exemple d'integritat tant com artista com a persona. El seguirem estimant, al menys jo.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tot un referent. Que com a tal, en anar-se'n, ens deixa una mica més orfes.

Ramon ha dit...

CARME, CONSOL, JOSEP LLUÍS, XIRUQUERO-KUMBAIÀ: Crec que us pot interessar l'article que avui publica J.M. Fonalleras a El Periódico:
"Un amic nord-americà m'envia un missatge en el qual es queixa de la poca transcendència que els mitjans han donat a la solidaritat del cantant Pete Seeger amb els membres de la Brigada Lincoln, la que va reunir els combatents ianquis que participaven en la guerra civil a favor de la República. Li dic que vagi més enllà de les agències que parlen només del Seeger que va lluitar contra el Vietnam i a favor de les causes obreres i dels drets civils. Aquest mateix diari se n'ha fet ressò i també ha reproduït aquella escena emotiva en què el cantant del banjo, i de les flors que no se sap on són, va cantar a Barcelona l'elogi a la Quince Brigada i, amb ella, a tots els que van morir per defensar la democràcia en contra del feixisme. Setanta-cinc anys després de la desfeta, no és gens sobrer recordar una de les figures que, amb més delit, van mantenir la memòria de la dignitat.

I ho va fer des de la més estricta dignitat personal, desitjós de mantenir una vida quieta i reposada, solitària, que només abandonava quan encara hi havia una lluita que el necessitava, com l'ocupació de Wall Street o com l'emocionant presa de possessió d'Obama, quan va cantar amb Springsteen la mítica This land is our land, de Woody Guthrie. Encara amb el coratge del puny alçat i la revolta, amb la veu esquerdada. Potser són coses antigues, totes aquestes, però li dic al meu amic nord-americà que molts hi pensem. Més que mai."