Encara que faig el possible per fugir de tanta"contaminació" com ens arriba a través dels mitjans de comunicació, avui, he recordat un post que vaig penjar al mes de juliol al meu blog "Troballes" dedicat a la cèlebre revista satírica "La Codorniz".
M'ha vingut de gust reproduir-lo. Com a mínim per posar una mica de perfum humorístic contra la merda que ens envolta.
Ja fa 36 anys que nos es publica. Va estar als quioscs des de 1941 fins 1978. Deia que era "la revista más audaz para el lector más inteligente".
La "troballa" no és la revista que havia sigut molt popular. La "troballa" és que avui, gràcies a internet podem recordar, gaudir i reflexionar sobre el contingut de les seves vinyetes i dels seus articles.
És fascinant comprovar la de coses que es podien haver publicat ahir mateix, per la seva absoluta vigència.
He triat cinc vinyetes que segur que us evocaran els temps que estem vivint.
5 comentaris:
Ja,ja. Molt bona la selecció. També opino com tu, ja no sap un aón mirar de tant fastigós que és tot.
Per quan la revolució?
JOSEP LLUÍS: Encara que la corrupció i els xanxullos van "in crescendo" i han arribat a saturar l'ambient, sembla que la cosa ve de molt lluny. Potser és cert allò de que "el poder corromp" i "el poder absolut corromp absolutament".
La resposta a la teva pregunta, en el context del post, és a dir, en clau satírica la prendria de la desapareguda revista "Hermano Lobo", que deia allò de: "el año que viene si Dios quiere", jaja.
JOSEP LLUÍS: Continuu: els qui no han viscut els temps en que sortia aquesta revista (Hermano Lobo) els farà "gràcia"i segurament no s'ho acabaran de creure que la resposta "el año que viene si Dios quiere" era a preguntes com aquestes: “¿Para cuándo la democracia en España?”, “¿Para cuándo el final de la censura?”, “¿Para cuándo la amnistía?”, ”¿Cuándo desaparecerá la censura cinematográfica?”...
Molt bons, m'ha vingut un altre acudit al cap, terrible, una mestra crida a la mare d'un nen a l'escola i li diu:
-Es que sempre està trist.
I la mare, respon:
-Doncs miri que li peguem sovint per tal que rigui.
Doncs això ens fan a nosaltres a nivell general.
JÚLIA: Bo i "terrible" l'acudit comparatiu del nen i la mare. La situació política que ens aclapara, però, crec que té molt més de terrible que de bona, o no?
Publica un comentari a l'entrada