L'escultor igualadí Josep Campeny és l’autor d’aquesta escultura sobre el turment de Prometeu encadenat que es troba al centre històric de la mateixa ciutat d’Igualada.
Davant del sofriment aliè es produeixen diverses reaccions per part del que el contempla. Els empàtics, sofriment; els morbosos, curiositat malsana; els sàdics, plaer, altres commiseració o indiferència o rebuig, etc.
Sigui com sigui i a la vista de les innumerables escenes que els mitjans de comunicació ens “ofereixen “ a través de les notícies, pel·lícules, documentals, etc. no hi ha dubte que el tema ven i molt.
La qüestió és si aquesta enorme quantitat d’imatges de violència i sofriments ens acabarà deixant insensibilitzats del tot o inclús, si arribarà a crear molts més addictes dels que ja hi ha.
2 comentaris:
La qüestió que planteges es, per a mi, de dificil resposta.
El tema del patiment ha estat vist en el decurs de la història de diferents formes.
A l'antigüetat, grecs, romans, edat mitjana, moderna, s'ha entés de formes diferents. I l'art i els seus diferents moviments també l'han reflectit amb major o menor intensitat.
Potser tens raó en que actualment correm el risc de caure en la insensibilitat, però ja hi hà hagut èpoques pitjors. Ja veurem com acabarem.
JOSEP LLUÍS: Cert: ve de molt lluny la representació de la violència i el sofriment. De vegades penso com ens ha pogut influir les imatges que de ben petits ens "introduïen" a través d'estampes de sang i fetge: gent rostin-se a les calderes del Pere Botero; gent devorada per lleons en el circ romà, sants travessats per dotzenes de fletxes; himnes carregats de agressivitat disfressada de patriotisme. No ho sé, però penso que la evolució podria haver-nos portat a una situació en la que l'abundància d'aquest tipus d'iconografia hagués minvat, però crec que ha estat a l'inrevés. Pot ser és inevitable?. Ves a saber.
Publica un comentari a l'entrada