"Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?"
Aquesta frase de Ciceró la tinc gravada al meu cervell des de que tenia 13 anys, quan a l'Institut Milà i Fontanals, el professor de llatí, de tercer de Batxillerat, ens va fer escoltar les "Catilinàries" gravades en un disc de vinil que va reproduir en mig de la classe amb un d'aquells "pick-up" de l'època.
Sigui com sigui, l'innovador sistema perquè els alumnes ens interessàssim pel llatí va tenir un efecte bastant positiu.
Molts vam aprendre de memòria part d'aquest famós discurs i descobrir el seu significat i la musicalitat d'aquesta llengua.
La frase, però, m'ha vingut avui al cap al pensar a quants "Catilines" els hi podriem dedicar.
Fins a quan suportar en llocs de poder o d'influència - dels àmbits polític, econòmic, religiós o social-, incompetents, mentiders, ganduls, lladres, estafadors, ignorants, prepotents, malvats, insensibles al sofriment dels desfavorits, violents, explotadors, fanàtics, racistes, xenòfobs, il-luminats i altres elements que només actuen en benefici propi i en defensa del seu estatus i del de la seva “privilegiada tribu”, en la que es troben protegits i amb capacitat per destruir als seus enemics que són sempre els que poden desemmascarar-los i posar-los al seu lloc.
I...
per acabar, una vinyeta de Cesc:
Imatges baixades d'internet
4 comentaris:
Fantàstica relació d'adjectius la teva, no té desperdici.
Molts ens fem la mateixa pregunta que en Cicerò. Quan acabarà aixó, i com? Per mi, encantat que tot s'acabés de mala manera (per ells).
Fins a quan permetràs, poble, que abusin de la teva paciència?
JOSEP LLUÍS: Els adjectius em van sortir d'una tacada. Al rellegir-los em van semblar molts, però després he pensat que potser en falten alguns, ha ha!
XIRUQUERO-KUMBAIÀ: Doncs, increïblement, es veu que encara hi ha marge
Publica un comentari a l'entrada