Tinc la sort de guardar moltes coses escrites de la meva mare. En vers, en prosa, relats...
Sobre la seva infantesa, de la que ella en parlava sovint, destaco aquest petit fragment que va escriure a finals de 2012, quan tenia 94 anys.
"També m'ha vingut al cap el que després de sopar passava a casa meva quan jo era petita:
Tots quatre (els pares i el meu germà I jo) al voltant de la taula escoltàvem les històries i anècdotes divertides que explicava el meu pare de quan ell era petit.
Ell, que era molt festós, mentre ens parlava ens acaronava, fins a l'hora que ja tocava anar a dormir.
Érem molt feliços."
Diuen que és transcendental el que vàrem viure quan erem petits de cara a com entendrem la vida i la relació amb els altres quan siguem adults.
La proximitat i la tendresa van ser dues de les seves característiques més destacades
Foto: L'Enriqueta quan tenia uns dos anys
4 comentaris:
Ramon, em podries fer arribar una breu biografia i alguns escrits de la teva mare i així la podria incloure al blog de dones poetes i escriptores, Tèrbol Atzur, si et sembla bé. El meu email jcostacod@gmail.com
JÚLIA. Em sembla molt bé. Gràcies Júlia. T'ho enviaré.
d'acord, Ramon, quan et vagi bé
Buff.. Quines quatre ratlles més emotives!
Enhorabona per tenir la sort de guardar aquests documents.
Publica un comentari a l'entrada