Etiquetes

dimecres, 7 d’octubre del 2015

MOU-TE, QUÈ LA SEVA MIRADA ET SEGUIRÀ


Sempre m'han semblat una mica màgiques les fotos de rostres que les miris des d'on les miris, et segueix la seva mirada.

Aquesta que li vaig fer l'altre dia a la meva néta, és d'aquelles, i no he pogut resistir-me a publicar-la.

En el meu cas, tinc la sort de que encara que no tingui la foto d'aquests ulls al davant, els porto gravats al meu cervell...com és natural!

3 comentaris:

José Luis ha dit...

Fantàstica i encisadora aquesta mirada. No m'estranya que la duguis a dins del cervell. Per a molts anys.

Carme Rosanas ha dit...

Quins ullassos i quina mirada més maca... Ja m'agrada que em segueixi...

Ramon ha dit...

JOSEP LLUÍS I CARME: Realment són imants. Gràcies pels vostres comentaris-