Molts son els poemes que te dedicats Barcelona, però per aquest post he escollit un fragment de la cançó de Joan Manuel Serrat "Barcelona i jo" perquè m'identifico plenament amb el que diu:
"L'estimo nua i sencera
relliscant entre els dos rius,
amb les seves fantasies
i les seves cicatrius.
Me l'estimo amb la fal·lera
d'un caloio enamorat
perquè és viva i perquè es queixa
la meva ciutat."
relliscant entre els dos rius,
amb les seves fantasies
i les seves cicatrius.
Me l'estimo amb la fal·lera
d'un caloio enamorat
perquè és viva i perquè es queixa
la meva ciutat."
Si voleu escoltar la cançó sencera, aquí la teniu:
2 comentaris:
La fotografia és brutal!
PORQUET: Gràcies. Barcelona, però, és una "top model" sensacional i quan, a més, la retrates un dia clar des de una plataforma privilegiada com és la gran terrassa del Sagrat Cor al cim del Tibidabo el resultat ha de ser bo a la força. Feia patxoca veure tanta gent a tots els miradors de la muntanya que s'aboquen a la ciutat gaudint de l'espectacle.
Publica un comentari a l'entrada