En aquests dies en què se'n va un any i n'arriba un altre, solem pensar més que en altres moments en el pas del temps.
Quantes coses s'han dit, es diuen i es diran sobre el temps. Filòsofs, poetes, físics, biòlegs, metges... milers de proverbis i aforismes...
"...el temps passa de pressa; el temps no passa els que passem som nosaltres; aprofitar el temps; perdre el temps; els bons temps; els vells temps; els bells temps; el temps és or; tenir o no tenir temps..."
En qualsevol cas, individualment, només disposem del temps que hi ha entre el naixement i la mort. Abans i després d'aquests fets definitius, per nosaltres el temps no existeix.
Bé, em sembla que m'estic ficant en un laberint de dimensions inabastables per a mi. Per tant, m'he decidit a escoltar una cançó de George Moustaki , on el temps és present i que quan l' escolto, m'ajuda a passar el meu temps d'ara mateix, d'aquest instant, d'una manera agradable.
1 comentari:
Em passa una mica com a tu. Serà que avui estic espès per filosofar. Millor escoltar a Moustaki. Molt millor.
Publica un comentari a l'entrada