Des de ben petits comencem a rebre paraules i conceptes que o no s'entenen o van contra la lògica. Cançons, contes, oracions, himnes, que ens feien memoritzar i repetíem una i cent vegades com a lloros.
Desconec si això ens ha afectat el cervell o la personalitat. A vegades ho he pensat.
Vet aquí un petit recull de fragments que, des dels cinc fins als quinze o setze anys hauré reproduït en veu alta un munt de cops. Molts de manera forçada, és clar, i per raons ben diverses.
Cargol treu vi,
puja al muntanyí.
Beben y beben y vuelven a beber
los peces en el río por ver a Dios nacer.
la lluna, la pruna
vestida de dol
el pare la crida
la mare no vol
y está sentado a la derecha del Padre;
Espero la resurrección de los muertos
me hallará la muerte si me lleva
y no te vuelvo a ver.
Agrupémonos todos,
en la lucha final.
El género humano
es la internacional.
Bon cop de falç!
He pecado mucho de pensamiento, palabra, obra y omisión.
por mi culpa, por mi culpa, por mi gran culpa.
5 comentaris:
Hi ha coses que sempre recordes, com allò del Ruben, Simeon, Leví, Judà... o una fòrmula nemotècnica per saber les benaurances, pomanllohammilipaper...
Tot forma part del nostre imaginari i de la nostra personalitat i moltes coses passen de pares a fills
Sí que tens bona memòria.
Però et recordes del que diu el text oriental amb el qual obres el post?
JÚLIA: Efectivament, com a avi,ja he transmès alguns "mantres" als meus néts i em fa gràcia com repeteixen, sense comprendre massa, allò que els hi dic. Ara, però, sovint pregunten, per exemple: "què vol dir caragol treu vi?" quan encara són ben petits i jo surto una mica per "peteneres", ho reconec.
JOSEP LLUÍS: Doncs ara mateix no ho recordo, haha!.
Publica un comentari a l'entrada