La vaig fer perquè la contemplació d'aquesta esfera tal i com està presentada, em va provocar un seguit de sensacions i reflexions relacionats amb l'univers i més concretament amb el nostre planeta: tan sòlid i a la vegada tan vulnerable...vès quina cosa.
5 comentaris:
Sí... dóna sensació d'inestabilitat... suposo que ja és el que pretenia l'autor, no?
CARME: Possiblement aquesta era la pretensió de l'autor, però crec que també amb l'efecte contrapès que suposa la solidesa tant de l'esfera com de la base que la soporta.
Entre els conceptes d'estabilitat i inestabilitat jo hi veig el de l'equilibri. La dificultat, i el mèrit, de mantenir-se en un punt que, sense ser estable -a la vida l'estabilitat permanent no existeix- ens permet viure en harmonia amb els demés i amb nosaltres mateixos. És difícil d'aconseguir, però cal intentar.ho.
EMILI: Molt ben vist. L'equilibri, un estat que quan s'aconsegueix, proporciona serenitat i benestar.
Que fotaza más chula, me encanta Ramón...eso sentí yo en el Palacio Real de Olite...ese vértigo entre la estabilidad y la inestabilidad de estar tan alta, casi casi en el aire a veces jejejeje.
Mi abrazotedecisivo Ramón
Publica un comentari a l'entrada