Etiquetes

dimecres, 30 de gener del 2013

EL PARC DE LA CIUTADELLA



Gairebé tots els racons d'aquest parc emblemàtic son fotogènics: la cascada, l'estany, el zoològic, les escultures, la vegetació, la majoria dels edificis ... Hi ha espais per a tothom: ludoteques pels més petits,  per caminar, córrer,  anar en bicicleta, fer gimnàstica... i en moltes ocasions escenari de esdeveniments populars de tota mena...tot un tresor pels barcelonins.

4 comentaris:

Emili ha dit...

És un goig que es pugui gaudir de tot el que dius en un indret on es va construir una ciutadella per controlar militarment i sotmetre als barcelonins. Sortosament, aquella fortalesa ignominiosa va poder ser enderrocada per alçar en el seu lloc uns jardins tan meravellosos com els descrius. És tot un símbol que marca un camí.

Josep Lluis ha dit...

Es..."El Parc". Per a nosaltres, la gent de la nostra generació, era "El Parc", com si no hi hagués cap altra a Barcelona. Anar al Parc no oferia dubtes, ningú preguntava: a quin parc? Jo l'he viscut d'aprop, he anat a escola al costat d'ell, he llegit assegut al seus bancs molts migdies esperant l'hora de dinar, i tants records...Amb el teu blog m'has fet venir molts records.

Ramon ha dit...

EMILI: Molt encertat el teu comentari. Jo, vaig pensar en posar una referència al ignominiós passat de la Ciutadella, però, finalment, vaig decidir reflectir només el esplèndit present del Parc.

JOSEP LLUÍS: Tens raó. "El Parc" o "El Parque" com li deia jo perque la meva iaia, navarresa que parlava un "catañol" meravellós i que hi havia viscut amb la meva mare molts anys molt a prop, com tu, m'hi portava sovint i així l'anomenava. Bells records!

Emili ha dit...

I tant que sí, a casa meva també era "El Parque", a seques. Tots érem de parla catalana però, malauradament, llavors molt influenciada i adulterada pel castellà. M'heu portat també el record del pa sec per donar-lo de menjar als animals del zoològic. Després ho van prohibir perquè entre tots els afartàvem, i alguns desaprensius els llançaven tota mena de porqueria, fins i tot ferralla, que perjudicava a les pobres bèsties, i a algunes les van arribar a matar.