Etiquetes

dimecres, 30 de setembre del 2015

PENSANT EN LES MALEÏDES GUERRES


Cada una d’aquestes estrelles d’or (4.048) representen 100 soldats nord-americans morts a la segona guerra mundial (en total, doncs, més de 400.000). En els panels que hi ha a prop del monument de les estrelles hi ha escrit el nom dels més de 58.000 soldats també nord-americans morts a la Guerra del Vietnam…


Aquestes vides i els milions de vides truncades a les guerres, tant de militars com de civils, d'arreu del món i de totes les èpoques sembla que no s’han pogut evitar. Les guerres, diuen molts, han passat, passen i seguiran produint-se en el futur.

També ha passat sempre, que cada una de les guerres, tard o d’hora, per sort, s’acaba. Els que les han propiciat o no han sabut evitar-les, seuen en una taula i negocien la pau. 

Més tard o més d’hora els que s’havien estat matant acaben convivint i els països abans enemics, fan negocis entre ells. Alemanya amb França, per exemple; Estats Units amb el Japó…

Quanta desgràcia s’evitaria si els enfrontaments es resolguessin al voltant d’una taula, arribant a acords abans de que cap persona hagués de morir o patir.

Per quan una ONU realment efectiva, amb una governança amb autoritat moral per imposar la resolució dels conflictes sense vessar una sola gota de sang?

1 comentari:

José Luis ha dit...

En relació a la teva pregunta final sobre l'Onu: Un no sap si riure o plorar davant de la utopia de què aquest organisme faci alguna vegada alguna cosa bona.

En relació a les estrelles i els nomenclàtors dels soldats caiguts: Els ianquis les exhibeixen amb total des vergonya i encara en presumeixen, contràriament al que jo crec que haurien de fer, respectar-los en silenci com a resultat de les seves incompetències per evitar les guerres.

No hi ha res a fer, noi.