Un dia et lleves amb ganes d'escoltar l'Eric Clapton i no saps ben ve per què. Et poses un recopilatori dels seus èxits i vas gaudint amb la seva música. Una cançó darrera l'altre, fins que comença a sonar aquesta. Tampoc saps ben ve perquè, però l'emoció s'amplifica. Com sempre que l'escolto...
1 comentari:
Sempre m'ha agradat aquest noi. I m'ha cridat l'atenció que després de tants anys de carrera tocant elèctric, el cràpula del Clapton fes un àlbum acústic (Unplugued), amb un gran èxit de públic que semblava com si no l'haguessin sentit mai, de vendes, i de 3 premis Grammy.
Tears in Heaven és preciosa.
He dit el cràpula del Clapton perquè així es defineix ell mateix en la seva autobiografia.
Publica un comentari a l'entrada