Canal Plus, fa uns anys enregistrava una llarga entrevista a personatges rellevants que guardava en els seus arxius, amb el compromís de no projectar-la fins que el personatge hagués mort.
L'entrevistat podia parlar amb una llibertat especial; potser mai sentida en entrevistes anteriors.
A mi m'agradava veure-les. Trobava que tenien un punt de morbo, però també d'una gran autenticitat .
A You-Tube se'n poden trobar i l'altre dia vaig posar-me al davant el corresponent a José Luís Sampedro, una persona per la qual sempre he sentit una gran admiració. De fet, en aquests 51 minuts d'entrevista, als qui l'hem seguit, no ens descobreix massa novetats. Tot i això és impossible no quedar enganxat a les seves explicacions sobre tots els temes que l'entrevistadora li planteja.
51 minuts sense un gram de palla. Píndoles d'alta densitat que parlen de la vida, la mort, l'amor, la dignitat, el sexe, la justícia, l'economia, la religió, les guerres, l'adoctrinament, el dret a decidir, l'evolució i de tantes altres coses.
Crida l'atenció amb la naturalitat i simpatia amb què parla com si ho fes des de l'univers dels difunts.
Bé, jo el deixo aquí pels qui vulguin aprofitar bé una hora de la seva vida.
